Drets de l’infant

Principis de la Declaració dels drets de l’infant

Principi 1
L’infant gaudirà de tots els drets enunciats en aquesta Declaració. Aquests drets seran reconeguts a tots els infants sense excepció de cap mena o discriminació per motius de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d’opinió política o altres opinions, d’origen nacional o social, de naixença o de qualsevol altra situació, ja sigui del mateix infant o de la seva família.

Principi 2
L’infant gaudirà d’una protecció especial i disposarà d’oportunitats i de serveis, dispensat tot això per la llei i altres mitjans, a fi que pugui desenvolupar-se físicament, mentalment, moralment, espiritualment i socialment d’una manera sana i normal, així com en condicions de llibertat i dignitat. En promulgar lleis amb aquesta finalitat, la consideració fonamental a què caldrà atenir-se serà l’interès superior de l’infant.

Principi 3
L’infant té dret, des de la seva naixença, a un nom i a una nacionalitat.

Principi 4
L’infant ha de gaudir dels beneficis de la seguretat social. Tindrà dret a créixer i a desenvolupar-se en bona salut; i amb aquest fi caldrà proporcionar-li, tant a ell com a la mare, atencions especials, tant prenatals com postnatals. L’infant tindrà dret a disposar d’alimentació, habitatge, esbarjo i serveis mèdics adequats.

Principi 5
L’infant impedit físicament o mentalment, o que pateixi d’algun impediment social, ha de rebre el tractament, l’educació i les atencions necessàries que reclama la seva particular situació.

Principi 6
L’infant, per al desenvolupament ple i harmoniós de la seva personalitat, necessita amor i comprensió. Sempre que sigui possible, haurà de créixer a l’emparança i sota la responsabilitat dels seus pares i, en qualsevol cas, en un ambient d’afecte i de seguretat moral i material; llevat de circumstàncies excepcionals, l’infant de tendra edat no serà separat de la seva mare. La societat i les autoritats públiques tindran una cura especial envers els infants sense família o que estiguin mancats de mitjans adequats de subsistència. Per al manteniment dels fills de famílies nombroses, convé concedir subsidis estatals o d’altra mena.

Principi 7
L’infant té dret a rebre educació, que serà gratuïta i obligatòria almenys en la seva etapa elemental. Se li donarà una educació que afavoreixi la seva cultura general i li permeti, en condicions d’igualtat d’oportunitats, desenvolupar les seves aptituds i el seu judici individual, el seu sentit de responsabilitat moral i social, i esdevenir un membre útil de la societat.
L’interès superior de l’infant serà el principi que guiarà aquells qui tenen la responsabilitat de la seva educació i orientació; aquesta responsabilitat pertoca abans de tot als seus pares.
L’infant gaudirà plenament de jocs i esbarjos, els quals hauran d’estar orientats a les finalitats perseguides per l’educació; la societat i les autoritats públiques s’esforçaran a promoure la satisfacció d’aquest dret.

Principi 8
L’infant ha de figurar entre els primers a rebre, en tota circumstància, protecció i socors.

Principi 9
L’infant ha de ser protegit contra totes les formes de negligència, crueltat i explotació.
No serà objecte de cap mena de tràfic.
No s’haurà de consentir que l’infant treballi abans d’una edat mínima adequada; en cap cas no se l’ocuparà ni se li permetrà que s’ocupi en qualsevol tasca o feina que perjudiqui la seva salut, o que en dificulti el seu desenvolupament físic, mental o moral.

Principi 10
L’infant ha de ser protegit contra les pràctiques que puguin fomentar la discriminació racial, religiosa o de qualsevol altra mena. Ha de ser educat en un esperit de comprensió, tolerància, amistat entre els pobles, pau i fraternitat universal, i amb plena consciència que ha de consagrar les seves aptituds i energies al servei dels seus semblants.